Crec que l'objectiu d'aquest
treball és aconseguir entendre la importància de saber parlar en públic i com
aconseguir-ho.
En les classes de COED
comentem la predisposició natural que tenen algunes persones per parlar en
públic (carisma). Però no devem oblidar que això seria una part molt important
i una altra part no menys important seria la tècnica, la qual, si es pot
aprendre. Per això és imprescindible no deixar d'adquirir practica i tècniques
o coneixements per millorar.
Un bon exemple a seguir, de
bon comunicador, seria Ken Robinson, com vam poder apreciar en el vídeo
visualitzat a classe. En ell, vam veure el seu carisma natural i la tècnica que
utilitzava, (veu càlida i entranyable, bromista, entre tantes altres coses).
Per comunicar-se oralment en
públic amb eficiència, haurem de:
.
Saber fer una síntesi oral de
qualsevol tema, distingint la informació essencial de la prescindible.
. Trobar
arguments per defensar la nostra ponència, amb persuasió, etc.
.
Saber pensar amb claredat
per poder parlar amb claredat, és a dir, tenir molt clar els que volem dir i
transmetre.
.
Saber parlar amb precisió i
brevetat, amb una bona retòrica, sense necessitat d'estendre's
innecessàriament.
. Transmetre
una imatge de seguretat, que ens facilitarà atreure l'atenció de l'oïdor.
El primer obstacle amb el qual ens trobem per poder
dur a terme, tot l'anteriorment citat, i arribar a ser uns bons oradors, serà
la por a parlar en públic. Per a això prou saber sis coses que ens ajudaran a
controlar els nervis:
.
Creurem que som transparents
i que tothom coneix el nostre estat, el públic veurà una façana de certa
tranquil·litat.
.
Projectarem una imatge de
nosaltres mateixos, acceptant que estem nerviosos i procurant mantenir els
nervis baix control, traient el màxim profit.
.
Tindrem una presentació ben
pensada i estructurada en un bon guió, serà una garantia, a més d'ajudar com a
guia, si ens quedéssim en blanc.
.
Podem millorar fent
autocrítica de cada xerrada, intentant millorar en la següent. La pràctica i
els progressos ens reportarà més autoconfiança, ajudant-nos a tenir menys
nervis.
. Hi ha alguns
trucs pràctics per controlar el nerviosisme, com passejar-se pel lloc, beure
aigua i aclarir la gola, respirar profundament, somriure, buscar un contacte
visual agradable, parlar a poc a poc, etc. És interessant arribar al lloc del
discurs una mica abans i prendre contacte amb el públic i el lloc.
Qualsevol persona que vulgui
parlar en públic, ha de respondre's abans quatre preguntes:
. Per què? L'objectiu.
. A qui? El públic.
.
Què? El guió.
.
Com? Els mitjans utilitzats.
L'objectiu serà saber el que
vols dir, tot ben definit, i com vols dir-ho, per poder-ho transmetre amb
claredat.
El públic és el receptor del
discurs i nosaltres estudiarem, analitzarem i conduirem a aquest públic.
Prèviament si ha estat possible ens haurem informat d'ell, per seleccionar el
llenguatge i les tècniques més apropiades que utilitzarem.
El guió serà l'estructura i
planificació d'idees i arguments del que volem dir. La presentació, malgrat ser
improvisada, ha de tenir unes parts ben definides, unides entre si, però que se
sostinguin per si soles.
Els mitjans utilitzats,
seran com es dugui a terme l'exposició, els bàsics són la veu, el llenguatge
corporal, els recursos lingüístics i els mitjans de suport i audiovisuals
(pissarres, diapositives, ordinadors, etc.)
Sabem que un bon discurs
oral, mai ha de ser llegit, hem de poder improvisar i adaptar el discurs al
públic, tenint en consideració les seves reaccions. Ser natural, dominar el
tema que exposem i memoritzar la seva estructura o guió, amb les idees
principals i l'ordre en què volem exposar-les, ens donarà tranquil·litat i
parlarem més relaxats.
Per poder ser un bon orador,
la mirada en molt important. Realitzarem una “M” alhora de visualitzar al
públic. Mirant obtenim informació, percebem la reacció del públic (feedback) i
mirant, també dominem, podem improvisar i variar el discurs segons la resposta
obtinguda. També dir, que mirar als ulls demostra seguretat, transmetent un
missatge de tranquil·litat i domini.
La
veu és summament important, doncs com diu la cita de Benjamin Disraeli, ''No hi ha res que reveli el caràcter amb
tanta certesa com la veu''. Haurem de tenir en compte la intensitat o volum
(modificar-ho en segons quins moments, cridarà l'atenció fent-ho més variat).
La velocitat de creuer (ni lent que perdin interès, ni ràpid que sigui
inintel·ligible). La vocalització i articulació (la falta d'elles, dificulta
l'enteniment del missatge). L'actitud (anècdotes personals o d'humor, amb veu
més amable o seca segons la circumstància).
L'entonació li donarà caràcter al
discurs. No solament utilitzarem frases enunciatives, sinó que intercalarem
frases interrogatives i exclamatives, donant-li èmfasis als punts que vulguem
destacar o remarcar. Descartant que sigui un discurs monòton i captant l’ interès
del públic amb les diferents entonacions.
La respiració perquè sigui correcta, haurem
de realitzar pauses durant el discurs, la qual cosa ens facilitarà no
cansar-nos i poder parlar durant molt temps.
El silenci més que un defecte, és un
signe de control. Ens permetrà respirar millor, crearà un efecte de control
sobre el públic i a més, servirà per donar-li èmfasi a qualsevol qüestió que
ens interessi remarcar.
El llenguatge oral com ja hem comentat, la
seva principal característica és la naturalitat, deu ser clar, precís i breu,
amb frases curtes i senzilles. Encapçalar cada frase amb el seu subjecte,
utilitzar frases positives, no negatives, posar exemples per fer entendre
alguna cosa, utilitzar analogies, anècdotes, cites o refranys. Fer ús de l’ humor,
fa prendre contacte amb el públic, derrocant barreres i fent-ho més receptiu.
Tot això són diferents tècniques per a una bona presentació.
Per a la bona imatge d'un
bon orador, deu parlar correctament, amb un llenguatge perfecte i un gran
lèxic, demostrant cultura i credibilitat.
El llenguatge corporal,
també tindrà summa importància. Ens comuniquem amb tot el nostre cos: com
vestim, ens movem, gesticulem, ens col·loquem, etc. L'actitud abans, fins i tot
de començar el discurs, serà transcendental per guanyar-se al públic o
posar-li-ho en contra. És aconsellable mentre et prepares el material, abans de
començar, somriure, despertant simpatia i confiança. Segons la posició del
nostre cos, denotarà autoritat i seguretat. Devem estar drets, el pes del cos
equilibrat, no ens posarem darrere d'una taula, ni creuarem els braços, doncs
demostraria inseguretat. Amb la gesticulació reafirmem el que volem dir,
aconseguint que el públic ens vegi amb major sinceritat.
I finalment, tindrem en
compte els mitjans audiovisuals, amb els quals ens ajudarem per realitzar la
presentació. Però no devem oblidar que és una ajuda, solament un suport o
recurs. Serem nosaltres amb el nostre guió, els responsables d'aconseguir els
objectius fixats a l'inici de l'exposició.
No hay comentarios:
Publicar un comentario