http://es.123rf.com/clipart-vector/arco_iris.html

Translate

jueves, 27 de diciembre de 2012

I aquí m'acomiado!

Aquesta és l'ultima entrada que realitzaré. 
Dir que el fet de realitzar aquest bloc, ha sigut una experiència molt enriquidora per a mi, ja que no coneixia molt la funcionalitat d'un bloc. A més, de poder aprendre molts continguts que m'han format en el meu aspecte personal i professional per a un futur.

Llavors, per acabar...

QUÈ SE?
  • Tractament de la informació numèrica.
  • Cultura, participació i civisme digital.
  • Tractament de les dades.
  • Coneixement de nous programes.
  • Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imtage en moviment.
  • Cultura, participació i civisme digital.
  • Tecnologia digital, ús de l'ordinador i del sistema operatiu.
  • Tractament de fitxers sonors.
  • Seguretat i privacitat en els documents.
  • Navegació i comunicació en el món digital.
  • El treball de sintesi.

Anàlisis de les eines que hem utilitzat:

jueves, 20 de diciembre de 2012

Com parlar bé en públic

En primer lloc m'agradaria indicar, que m'ha semblat un llibre molt interessant, clar i fàcil d'entendre, amb un vocabulari senzill de seguir, facilitant la seva lectura i fent-lo més amè.

Crec que l'objectiu d'aquest treball és aconseguir entendre la importància de saber parlar en públic i com aconseguir-ho.

En les classes de COED comentem la predisposició natural que tenen algunes persones per parlar en públic (carisma). Però no devem oblidar que això seria una part molt important i una altra part no menys important seria la tècnica, la qual, si es pot aprendre. Per això és imprescindible no deixar d'adquirir practica i tècniques o coneixements per millorar.
Un bon exemple a seguir, de bon comunicador, seria Ken Robinson, com vam poder apreciar en el vídeo visualitzat a classe. En ell, vam veure el seu carisma natural i la tècnica que utilitzava, (veu càlida i entranyable, bromista, entre tantes altres coses).

Per comunicar-se oralment en públic amb eficiència, haurem de: 

. Saber fer una síntesi oral de qualsevol tema, distingint la informació essencial de la prescindible.
. Trobar arguments per defensar la nostra ponència, amb persuasió, etc.
. Saber pensar amb claredat per poder parlar amb claredat, és a dir, tenir molt clar els que volem dir i transmetre.
. Saber parlar amb precisió i brevetat, amb una bona retòrica, sense necessitat d'estendre's innecessàriament.
. Transmetre una imatge de seguretat, que ens facilitarà atreure l'atenció de l'oïdor. 

El primer obstacle amb el qual ens trobem per poder dur a terme, tot l'anteriorment citat, i arribar a ser uns bons oradors, serà la por a parlar en públic. Per a això prou saber sis coses que ens ajudaran a controlar els nervis:

. Creurem que som transparents i que tothom coneix el nostre estat, el públic veurà una façana de certa tranquil·litat.
. Projectarem una imatge de nosaltres mateixos, acceptant que estem nerviosos i procurant mantenir els nervis baix control, traient el màxim profit.
. Tindrem una presentació ben pensada i estructurada en un bon guió, serà una garantia, a més d'ajudar com a guia, si ens quedéssim en blanc.
. Podem millorar fent autocrítica de cada xerrada, intentant millorar en la següent. La pràctica i els progressos ens reportarà més autoconfiança, ajudant-nos a tenir menys nervis. 
. Hi ha alguns trucs pràctics per controlar el nerviosisme, com passejar-se pel lloc, beure aigua i aclarir la gola, respirar profundament, somriure, buscar un contacte visual agradable, parlar a poc a poc, etc. És interessant arribar al lloc del discurs una mica abans i prendre contacte amb el públic i el lloc.

Qualsevol persona que vulgui parlar en públic, ha de respondre's abans quatre preguntes:

. Per què? L'objectiu.
. A qui? El públic.
. Què? El guió.
. Com? Els mitjans utilitzats.

L'objectiu serà saber el que vols dir, tot ben definit, i com vols dir-ho, per poder-ho transmetre amb claredat. 

El públic és el receptor del discurs i nosaltres estudiarem, analitzarem i conduirem a aquest públic. Prèviament si ha estat possible ens haurem informat d'ell, per seleccionar el llenguatge i les tècniques més apropiades que utilitzarem.
El guió serà l'estructura i planificació d'idees i arguments del que volem dir. La presentació, malgrat ser improvisada, ha de tenir unes parts ben definides, unides entre si, però que se sostinguin per si soles.

Els mitjans utilitzats, seran com es dugui a terme l'exposició, els bàsics són la veu, el llenguatge corporal, els recursos lingüístics i els mitjans de suport i audiovisuals (pissarres, diapositives, ordinadors, etc.) 

Sabem que un bon discurs oral, mai ha de ser llegit, hem de poder improvisar i adaptar el discurs al públic, tenint en consideració les seves reaccions. Ser natural, dominar el tema que exposem i memoritzar la seva estructura o guió, amb les idees principals i l'ordre en què volem exposar-les, ens donarà tranquil·litat i parlarem més relaxats.

Per poder ser un bon orador, la mirada en molt important. Realitzarem una “M” alhora de visualitzar al públic. Mirant obtenim informació, percebem la reacció del públic (feedback) i mirant, també dominem, podem improvisar i variar el discurs segons la resposta obtinguda. També dir, que mirar als ulls demostra seguretat, transmetent un missatge de tranquil·litat i domini.

La veu és summament important, doncs com diu la cita de Benjamin Disraeli, ''No hi ha res que reveli el caràcter amb tanta certesa com la veu''. Haurem de tenir en compte la intensitat o volum (modificar-ho en segons quins moments, cridarà l'atenció fent-ho més variat). La velocitat de creuer (ni lent que perdin interès, ni ràpid que sigui inintel·ligible). La vocalització i articulació (la falta d'elles, dificulta l'enteniment del missatge). L'actitud (anècdotes personals o d'humor, amb veu més amable o seca segons la circumstància). 

L'entonació li donarà caràcter al discurs. No solament utilitzarem frases enunciatives, sinó que intercalarem frases interrogatives i exclamatives, donant-li èmfasis als punts que vulguem destacar o remarcar. Descartant que sigui un discurs monòton i captant l’ interès del públic amb les diferents entonacions.
La respiració perquè sigui correcta, haurem de realitzar pauses durant el discurs, la qual cosa ens facilitarà no cansar-nos i poder parlar durant molt temps.
El silenci més que un defecte, és un signe de control. Ens permetrà respirar millor, crearà un efecte de control sobre el públic i a més, servirà per donar-li èmfasi a qualsevol qüestió que ens interessi remarcar. 

 El llenguatge oral com ja hem comentat, la seva principal característica és la naturalitat, deu ser clar, precís i breu, amb frases curtes i senzilles. Encapçalar cada frase amb el seu subjecte, utilitzar frases positives, no negatives, posar exemples per fer entendre alguna cosa, utilitzar analogies, anècdotes, cites o refranys. Fer ús de l’ humor, fa prendre contacte amb el públic, derrocant barreres i fent-ho més receptiu. Tot això són diferents tècniques per a una bona presentació. 
Per a la bona imatge d'un bon orador, deu parlar correctament, amb un llenguatge perfecte i un gran lèxic, demostrant cultura i credibilitat.

El llenguatge corporal, també tindrà summa importància. Ens comuniquem amb tot el nostre cos: com vestim, ens movem, gesticulem, ens col·loquem, etc. L'actitud abans, fins i tot de començar el discurs, serà transcendental per guanyar-se al públic o posar-li-ho en contra. És aconsellable mentre et prepares el material, abans de començar, somriure, despertant simpatia i confiança. Segons la posició del nostre cos, denotarà autoritat i seguretat. Devem estar drets, el pes del cos equilibrat, no ens posarem darrere d'una taula, ni creuarem els braços, doncs demostraria inseguretat. Amb la gesticulació reafirmem el que volem dir, aconseguint que el públic ens vegi amb major sinceritat. 

I finalment, tindrem en compte els mitjans audiovisuals, amb els quals ens ajudarem per realitzar la presentació. Però no devem oblidar que és una ajuda, solament un suport o recurs. Serem nosaltres amb el nostre guió, els responsables d'aconseguir els objectius fixats a l'inici de l'exposició. 

domingo, 16 de diciembre de 2012

miércoles, 12 de diciembre de 2012

L'eix de les nostres vides... (IDENTITAT I TERRITORI)




1.   Què entenem per entorn familiar? 

-          Són les persones que sempre formaran part de la nostra vida, passi el que passi. UNIÓ 
-          Sempre ens donaran suport en qualsevol situació. SUPORT
-          Amb els que sempre compartirem diverses experiències. EXPERIÈNCIES 
-          Sempre farán el que sigui per nosaltres, intentant posant-se en la nostra pell. EMPATIA 
-          No hi haurà mai una estima major que la que ells ens donen. ESTIMA 
-          Malgrat tot, només volen el teu bé. BÉ 

2.   VIDEO 

Com heu pogut observar aquest recopilatori d’imatges i vídeos mostra el que volem fer-vos sentir en aquesta exposició que és la unió que mantenim amb la nostra familia des de petites fins ara i que ens forma i ens fa ser com som a dies d’ara.
I per què t’ha format a tú com a persona? 

3.   PER QUE ENS HA FORMAT COM A PERSONES

Andrea R: Des de sempre he pensat que encara que a l’escola t’ensenyin uns valors mai es podran comparar amb aquells que t’aporten els teus pares, i que et fan créixer i ser com ets a dies d’ara. A més a més, m’han ensenyat a superar-me dia a dia, sent més forta,  aconseguint sempre els meus objectius fixats.
I a més dir, que encara que no hagi pogut tenir un germà, la complicitat que tinc amb la meva cosina és com l’estima que mai he tingut.

Andrea P:  La meva família sempre m’ha fet veure la importància que té el estar tots junts,  mai m’han fet perdre la il·lusió per les coses que moltes persones han anat deixant de costat a mesura que creixien. Què gràcies a aquestes petites coses,  m’han fet entendre que s’ha de ser constant per allò que vols aconseguir.
A més de poder tenir la sort de que estic segura que passi el que passi ells sempre em recolzaran i estaran al meu costat.

4.   CONCLUSIÓ  

Dir que, gràcies a la nostra família som com som, amb la nostra pròpia personalitat. 

Andrea Rodríguez:
-          Amigable
-          Alegre
-          Tímida
-          Endreçada
-          Sensible
-          Extrovertida
-          Tendre
-          Senzilla

Andrea Perona:
-          Enamoradissa
-          Bromista
-          Dolça
-          Respectuosa
-          Optimista
-          Responsable
-          Forta
-          I FELIÇ

Per a finalitzar l'exposició el que esperem és que us hagi arribat com a nosaltres ens ha passat al realitzar el treball. I el que os volem aportar es que si avui veieu algun membre pròxim de la vostra família li digueu tot el que l'estimeu. 

martes, 11 de diciembre de 2012

Taxonomia de Bloom


INTRODUCCIÓ

La Taxonomia de Bloom i la Taxonomia Revisada de Bloom són eines clau per als docents i els encarregats del disseny de capacitacions. 
Benjamí Bloom va publicar la taxonomia original en els anys de 1950 i Lorin Anderson i Krathwohl li van fer revisions en el 2000. Però des de la més recent publicació de la taxonomia han ocorregut molts canvis i desenvolupaments que han de tenir-se en compte, que atén els nous comportaments, accions i oportunitats d'aprenentatge que apareixen a mesura que les TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) avancen i es tornen més omnipresents. 
Tant la Taxonomia Original com la revisada se centren en el domini cognitiu. Compleixen una funció però no s'apliquen a les activitats realitzades a l'aula. La present Taxonomia per a entorns Digitals no es restringeix a l'àmbit cognitiu; és més, conté elements cognitius així com mètodes i eines. Aquests són els elements que jo, com a docent en exercici, utilitzaria en les meves experiències d'aula. Així com en les taxonomies anteriors, és la qualitat de l'acció o del procés la que defineix el nivell cognitiu i no l'acció o el procés, per si mateixos. 

Mentre que Bloom representa el procés d'aprenentatge en els seus diferents nivells, això no implica que els estudiants hagin de començar en el nivell taxonòmic més baix per després pujar a altres nivells. Més aviat, significa que el procés d'aprenentatge es pot iniciar en qualsevol punt i que els nivells taxonòmics més baixos estaran coberts per l'estructura de la tasca d'aprenentatge. 

Aquesta taxonomia per a l'era digital no s'enfoca en les eines i en les TIC, doncs aquestes són amb prou feines els mitjans. S'enfoca en l'ús de totes elles per recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.



ANTECEDENTS DE LA TAXONOMIA DE BLOOM

L'any de 1956, Benjamí Bloom, psicòleg educatiu que treballava a la Universitat 
de Chicago, va desenvolupar la seva taxonomia d'Objectius Educatius. Aquesta taxonomia es va convertir en eina clau per estructurar i comprendre el procés d'aprenentatge. En ella 
va proposar que aquest últim encaixava en un dels tres dominis psicològics, el Cognitiu. 

• el domini Cognitiu – processar informació, coneixement i habilitats mentals 
• el domini Afectiu – actituds i sentiments 
• el domini Psicomotor - habilitats manipulatives, manuals o físiques 

Benjamí Bloom és millor conegut per la seva Taxonomia de Bloom que examina diferents 
mirades al domini cognitiu. Aquest domini categoritza i ordena habilitats de pensament 
i objectius. La seva taxonomia segueix el procés del pensament. 

No es pot entendre un concepte si primer no es recorda i no es pot aplicar coneixements i conceptes si no s' entenen. 
La proposta és un continu que parteix d'Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior (LOTS, per la seva sigla en anglès) i va cap a Habilitats de Pensament d'Ordre Superior (HOTS, per la seva sigla en anglès). Bloom descriu cada categoria com un substantiu i les organitza en ordre ascendent, d'inferior a superior.


TAXONOMIA REVISADA DE BLOOM 

En els anys 90, un antic estudiant de Bloom, Lorin Anderson, va revisar la Taxonomia del seu mestre i va publicar, l'any 2001, la Taxonomia Revisada de Bloom que descrivim a continuació. Un dels aspectes clau d'aquesta revisió és l'ús de verbs en lloc de substantius per a cada categoria i l'altre, el canvi de la seqüència d'aquestes dins de la taxonomia. A continuació es presenten en ordre ascendent, d'inferior a superior. 

SUB CATEGORIES DE LA TAXONOMIA REVISADA DE BLOOM  

Cadascuna de les categories o elements taxonòmics té un nombre de verbs clau, associats a ella. 

Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior (LOTS)

Recordar – Reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, denominar, localitzar, trobar.
Entendre – Interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar, exemplificar.
Aplicar – Implementar, exercir, usar, executar. 
Analitzar – Comparar, organitzar, deconstruir, atribuir, delinear, trobar, estructurar, integrar. 
Avaluar – Revisar, formular hipòtesi, criticar, experimentar, jutjar, provar, detectar, monitoritzar.
Crear – Dissenyar, construir, planejar, produir, idear, traçar, elaborar. 

Habilitats de Pensament de Order Superior (HOTS)

Un altre element a destacar és que Anderson i Krathwohl van considerar la creativitat com a superior a l'avaluació dins del domini cognitiu. 
Els verbs anteriors descriuen moltes de les activitats, accions, processos i objectius que duem a terme en les nostres pràctiques diàries d'aula. Però no atenen els nous objectius, processos i accions que, a causa de l'emergència i integració de les TIC, fan presència tant en les nostres vides i en les dels estudiants, com en les classes i, en gairebé totes les activitats que diàriament escometem. 
Per les raons anteriors, hem d'esmenar aquest dèficit i revisar novament la taxonomia per “digitalitzar-la”, d'allí neix aquesta Taxonomia de Bloom per a l'era digital.


Clica per a més informació...


Glogster

Els pòsters sempre han estat una manera de fer que els alumnes s'interessessin per un tema i sintetitzessin informació. Ara hi ha noves eines digitals en què el pòster de cartolina i cola es converteix en el pòster digital interactiu. Una eina web 2.0 per crear pòsters digitals és Glogster. En ell pots barrejar imatges, text, enllaços, múltiples dissenys i gràfics animats, música i vídeo i després compartir-lo amb gent.
Al veure el potencial educatiu d'aquesta eina Glogster va crear Glogster EDU, especial per a educadors. La pàgina està en anglès. En Glogster EDU el docent es crea un compte i partir d'ell pot afegir fins a 200 estudiants en ell. També hi ha una galeria comuna de pòsters d'altres estudiants del món en la pàgina de glogster EDU.
Per a què puc utilitzar un glog? Fonamentalment com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals de l'alumnat:
  • Presentació de projectes d'investigació
  • Realització de cartells de divulgació i animació sobre lectures realitzades en qualsevol matèria.
  • Anuncis, campanyes publicitàries.
  • Guies turístiques.
  • Biografies.
  • Reportatges.
També el professorat troba en Glogster una eina molt vàlida per presentar els continguts de forma més motivadora o proposar projectes de treball o seqüències didàctiques.
En qualsevol cas, les funcionalitats exposades ens remeten a una metodologia activa, de treball per projectes, en la que el desenvolupament de les competències es fa patent: s'aprèn fent.
Després els pòsters que un faci es poden veure en línia i també incrustar en una pàgina, com per exemple en la wiki de la teva classe, la xarxa wall.fm, el bloc, etc.
(Viquipèdia)

Instruccions de com utilitzar-ho:
1. Crear un compte "Create account"
2. Quan estiguem registrats cliquem "Login" per poder accedir.
3. Creem el pòster. Com ho fem?


4. La publiquem clicant "save and publish" i copiem el codi embed per posar-ho al nostre bloc.

viernes, 7 de diciembre de 2012

Poema de amor - Joan Manuel Serrat

Aquest poema és el que he escollit per recitar-ho a classe de COED.
Espero que podeu gaudir-ne d'ell.



POEMA DE AMOR



El sol nos olvidó ayer sobre la arena,
nos envolvió el rumor suave del mar,
tu cuerpo me dio calor,
tenía frío,
y allí, en la arena,
entre los dos nació este poema,
este pobre poema de amor
para ti.

Mi fruto, mi flor,
mi historia de amor,
mis caricias.

Mi humilde candil,
mi lluvia de abril,
mi avaricia.

Mi trozo de pan,
mi viejo refrán,
mi poeta.

La fe que perdí,
mi camino
y mi carreta.

Mi dulce placer,
mi sueño de ayer,
mi equipaje.

Mi tibio rincón,
mi mejor canción,
mi paisaje.

Mi manantial,
mi cañaveral,
mi riqueza.

Mi leña, mi hogar,
mi techo, mi lar,
mi nobleza.

Mi fuente, mi sed,
mi barco, mi red
y la arena.

Donde te sentí
donde te escribí
mi poema.



JOAN MANUEL SERRAT