La Viquipèdia i el treball col·laboratiu

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%
C3%A8dia_en_catal%C3%A0

La Viquipèdia (wikipedia en anglès) és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per Internet usant un programa lliure wiki anomenat MediaWiki. N'hi ha versions en més de 280 llengües, inclòs el català, i el conjunt de Viquipèdies reben més de 50 milions de visites per dia (dades del 2005).

Tothom hi pot contribuir. Només cal escollir un tema, i escriure'n un article. Es pot fer clic a l'enllaç "modifica" situat en una de les pestanyes de la part superior de cada pàgina per editar-la. Es pot obtenir més informació, a la pàgina d'instruccions d'edició. Els articles no tenen per què ésser llargs, es poden iniciar com petites introduccions, que van creixent amb el temps, gràcies a les diferents aportacions.

S'aborden els mecanismes de Viquipèdia a Viquipèdia:Política i normes (i mireu particularment la pàgina Anomenar pàgines), i mireu les preguntes més freqüents per a obtenir respostes a les preguntes més freqüents.

Si teniu un minut, penseu en Viquipèdia:Difondre la Viquipèdia. Penseu en invertir esforços -en el temps que escriviu dos articles decents, podeu ser capaços d'aconseguir deu persones que poden escriure deu articles decents cadascun.

Els cinc pilars fonamentals del Viquipèdia:
                     -  És una enciclopèdia.

                     -  Busca un punt de vista neutral.

                     -  Té un contingut lliure.

                     -  Segueix una normativa d'etiquetes.
                     -  No té normes inamovibles.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS
Existeixen tres característiques essencials del projecte Viquipèdia que defineixen conjuntament la seva funció al web:

1. Es tracta de crear una enciclopèdia, amb articles seriosos i neutrals.
2. Pot ser editada per qualsevol gràcies a les seves característiques wiki.
3. És de contingut obert i utilitza la llicència GFDL i compatibles.

(Viquipèdia)

El treball col·laboratiu és una expressió que designa la suma d'esforços d'un grup per assolir una meta comú. Avui se'l diferencia del simple treball en equip o cooperatiu per l'autonomia de què gaudeix cadascun dels membres implicats en la tasca, per no basar-se en l'organització jeràrquica tradicional, per utilitzar abundantment les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i perquè sovint, però no sempre, es realitza sense compensació financera.^[1]

El terme s'usa preferentment en l'àmbit educatiu, en el treball en xarxa a Internet i en determinades formes d'organització empresarial. Encara que es pot dur a terme de manera presencial, aquesta denominació sol referir-se a projectes realitzats amb tecnologies específiques (groupware). Les normes de conducta poden ser imposades des del principi per una autoritat externa o més freqüentment consensuades pels participants i poden canviar durant la tasca per aprofitar les idees que sorgeixin dels grups. Totes les persones que treballen col·laborativament accepten de manera voluntària aquestes normes de funcionament perquè creuen que beneficien el procés general.

El treball col·laboratiu acostumen a dur-lo a terme individus amb diversitat de coneixements i sovint també d'implicació,^[2] tot i que la responsabilitat final de l'assoliment dels objectius fixats recau en tots els membres i va més enllà de la suma de les responsabilitats individuals. Com tot treball col·lectiu, aquest mètode no implica necessàriament més eficàcia o més velocitat; el resultat dependrà de la motivació dels participants, del seu nombre, del temps que poden dedicar-hi i de les seves habilitats. En canvi té l'avantatge d'associar les diverses capacitats de creació dels seus actors i així, potencialment, d'aprofitar al màxim els recursos disponibles d'un grup.

Alexandre López^[3] en dóna aquesta definició: treball col·laboratiu és "el producte obtingut a partir de la suma de petites aportacions que el fan quantitativament i qualitativament millor que si hagués estat fet per separat, si és que per separat s'hagués pogut dur a terme. És evident que treballar de manera col·laborativa implica unes perspectives diferents i unes pràctiques que requereixen una voluntat manifesta de voler-ho fer. Així, Fetzer (2003) en un article reflexiona sobre el que comporta la recerca col·laborativa i rebla el clau en un aspecte important, el psicològic, és a dir, entendre el guany de compartir. Així, doncs, la col·laboració és també una manera de treballar fins i tot abans que la creació d'un producte".

(Viquipèdia)

Uns exemples de treball col·laboratiu a les TIC:

- Blogger
- Prezy
- Google drive
- Viquipèdia
- Xarxes socials (facebook, twiter, etc.)
...


Exercici realitzat a classe:

Clica per anar a l'enllaç de la nostra aportació a la Viquipèdia


Aportació de Andrea Rodríguez i Andrea Perona:

Període sensoriomotriu

La primera etapa (de 0 a 2 anys) l’infant experimenta els primers contactes amb el món que l’envolta a traves dels sentits. Des que neix, fins i tot quan és a l’úter matern, rep les primeres impressions mitjançant els òrgans sensorials. En aquest sentit es pot afirmat que aquest és el primer pas en el procés de formació de les seves funcions cognitives i afectives.

El nadó, quan neix, els sentits no tan sols li permeten el contacte amb els medis extern i intern, sinó que també funcionen com a receptors que l’ajudaran a construir-se com a ésser, a existir com a persona i a pensar-se com una totalitat.

Es per això que el paper de les funcions sensorials de l’infant és molt més important que la simple intervenció en el desenvolupament de les funcions afectives i cognitives.

S’ha de tenir en compte que el desenvolupament sensorial coincideix de del començament amb el desenvolupament motor, socioafectiu i cognitiu, encara que per al seu estudi es considerin per separat els aspectes del seu creixement, la seva maduració i el seu desenvolupament.

Sensació o percepció. LLEIS DE LA GESTALT

- Sensació i percepció:

 • Les primeres sensacions
           
 • El procés sensorial i afectiu
 

- Principis d’organització perceptiva:

   Lleis de la Gestalt: 

      • Llei de la pregnància o de la bona forma 

      • Llei de la proximitat

      • Llei de la semblança 

      • Llei del tancament

      • Llei de la continuïtat
        
      • Llei de la figura – fons
    

- Altres lleis:

      • Llei de la constància perceptiva
      • Llei de la predisposició perceptiva